Traductor - Traducteur - Translator - Übersetzer

Propuesta para Sant Joan

LES FALLES D'ISIL
Pallars Sobirà
23 / 06 / 2017
Sant Joan
Foc, espurnes, llenya, suor, flames, esforç, calor, música, tradició, muntanyes, gent, ball, cultura, falles.


Fuego, chispas, leña, sudor, llamas, esfuerzo, calor, música, tradición, montañas, gente, baile, cultura, fallas.







La nit de Sant Joan a ISIL
La noche de San Juan en ISIL
















A la tarda/ Por la tarde:



Un campanar de pedra, el de l'Església Parroquial que vigila tot l'any, al seu costat la Falla Gran, un campanar que esdevindrà un campanar de foc, el foc de la muntanya, el foc que tothom amb delit espera, un foc veritablement màgic.


Un campanario de piedra, el de la Iglesia Parroquial que vigila todo el año, a su lado la Gran Falla, un campanario que acontecerá un campanario de fuego, el fuego de la montaña, el fuego que todo el mundo con emoción espera, un fuego verdaderamente mágico.





Al capvespre/ Al atardecer :


El senyal, el foc ja és present, tothom està pendent de la Falla Gran i del Cim del Faro, dos punts units per les mirades, el neguit de la gent i la claror del foc.

A dalt del Faro els fallaires es comencen a moure. Un petit i tort camí es converteix en un camí de foc. Algunes falles són estimbades pel dret, la gent aplaudeix sense perdre detall.



La señal, el fuego ya es presente, todo el mundo está pendiente de la Gran Falla y del ‘Cim del Faro’, dos puntos unidos por las miradas, el nerviosismo de la gente y la claridad del fuego.

Arriba del Faro los fallaires se empiezan a mover. Un pequeño y torcido camino se convierte en un camino de fuego. Algunas fallas se rompen por el camino, la gente aplaude sin perder detalle.




A la nit / Por la noche:

Després de més d'una hora d'esforç, de camí i de baixada, arriben els fallaires.Hi ha silenci i respecte, tothom voldria ser fallaire a Isil a la nit de Sant Joan.És un honor ser-ho.
Els més joves ja són a punt, esperen els grans per entrar junts al poble. Diferents generacions per mantenir una única tradició

Tras más de una hora de esfuerzo, de camino y de bajada, llegan los fallaires. Hay silencio y respeto, todo el mundo querría ser fallaire en Isil la noche de Sant Joan. Es un honor serlo. Los más jóvenes ya son a punto, esperan a los mayores para entrar juntos al pueblo. Diferentes generaciones por mantener una única tradición






FESTA DECLARADA " FESTA TRADICIONAL D'INTERÈS NACIONAL"

Les Valls d'Àneu - VISITES GUIADES


Organitza - Ecomuseu
Informació i inscripcions : Tel. 973 626436

Són 10 visites guiades d’uns 45 minuts de durada aproximada i preu per persona de 3€ (menors de 9 anys gratuït), excepte Sant Pere del Burgal, la visita al castell de València i l’itinerari de Frontera i Búnquers (3’5€), amb 1 h 30 minuts de durada aproximada. L’itinerari del castell de Llort (5€) té una durada aproximada de migdia.

10 visitas guiadas de unos 45 minutos de duración aproximada, precio por persona 3€ (menores de 9años gratuito), excepto Sant Pere de Burgal, la visita al Castell de València y el intinerario de Frontera y Bunquers (3,5€) con 1h 30 minutos de duración aprox.. El Intinerario al Castillo de Llor (5€) dura aproximadamente medio día.  


PUNTS DE TROBADA / Puntos de encuentro

Directament a cada església o lloc de visita, excepte: Sant Pere del Burgal (punt de trobada a les 10:00 davant de l’església del poble d’Escaló). Cal caminar uns 25 minuts per sender.
 Directamente en cada iglesia o lugar de la visita, excepto: Santa Pere del Burgal (punto de encuentro a las 10:00 delante de la iglesia del pueblo de Escaló). Hay que caminar unos 25 minutos por un sendero.

Castell de València d’Àneu (punt de trobada, a les 10:30 a la capella de Sant Cosme de València)
(encuentro a las 10:30 en la capilla de Sant Cosme de València)

Itinerari de búnquers (punt de trobada a les 11:00 al pati de l’ajuntament de la Guingueta d’Àneu).
 (encuentro a las 11:00 en el patio del ayuntamiento de la Guingueta d'Àneu)



Castell de Llort (punt de trobada a les 09:30 a la zona de descans del km 151’8 de la C-13), cal caminar unes 2h30 entre anada i tornada. A l’anada la pujada és suau, amb un tram curt de fort desnivell.
 (encuentro a las 9:30 en la zona de descanso en el km. 151,8 de la C-13), hay que caminar unas 2:30h. entre ida y vuelta. A la ida la subida es suave, con un tramo corto de fuerte desnivel.




RECOMANACIONS / RECOMENDACIONES

Es prega puntualitat per tal de que es puguin complir els horaris en el cas d’activitats programades.

Se ruega puntualidad para que puedan cumplirse los horarios en las actividades ya programadas.







SANT JUST I SANT PASTOR DE SON (NOVETAT)

Visites guiades al conjunt monumental de Son.
Els dimarts, dijous i divendres a les 17:30.

 SERVEI D’OBERTURA D’ESGLÉSIES (NOVETAT)
(sense visites guiades). Enguany podreu visitar algunes de les esglésies de les Valls d’Àneu pel vostre compte:

- Sant Just i Sant Pastor de Son
- Sant Pere de Sorpe
- Sant Joan d’Isil i
- Santa Maria d’Àneu.

A la graella d’activitats hi surten amb l’horari d’obertura en el qual les podeu visitar. Preu 1€ (menors de 9 anys, gratuït).




CASTELL DE VALÈNCIA d’ÀNEU
Seguirem el fil de la història del castell, del comptat del Pallars, de comtesses i comptes. Parlarem de les estratègies que s’han utilitzat al llarg dels segles, de les reutilitzacions dels espais, de les relacions entre els diferents indrets que es veuen des d’allà, anant i venint en el temps.
Es recomana dur bon calçat i protecció solar.

CASTELL DE LLORT
“L’internet de l’Edat Mitjana”: a través d’aquesta visita descobrireu, entre d’altres coses, la forma més ràpida de comunicació utilitzada a l’època medieval, així com la vida quotidiana al castell en temps de pau i en temps de guerra.

Cal dur calçat adequat, aigua i protecció solar.
Cal caminar 2.30h aprox. entre anada i tornada.
Hi ha un desnivell suau excepte en un tram on la pendent és molt pronunciada.
Activitat limitada a participants a partir de 10 anys.




FRONTERA I BÚNQUERS A LA GUINGUETA
“Estar al bon costat de la ratlla”.
Itinerari de recuperació de la memòria històrica. La segona guerra mundial també va passar pel Pallars, poc després de la guerra civil. Estar d’un costat o altre de la frontera era una qüestió de vida o mort. Població civil, combatents, passadors... Tot plegat, és només una història del passat?

TEIXINT COM AL XVIII
Els dijous a la tarda del mes d'agost, els visitants de casa Gassia trobaran la Mari Tejedor, teixidora artesanal de Ginestarre, que farà treballar el teler del segle XVIII.



CASA GASSIA
L'Ecomuseu us ofereix, tots els dies de la setmana, de 10 a 14h. i de 17 a 20 h., visites guiades a casa Gassia, d'Esterri d'Àneu.
L’horari d’atenció al públic és continuat i el preu és de 3€ per persona (menors de 9 anys gratuït).

PREMI ALS AMICS DE L'ECOMUSEU
Aquest estiu de 2010 l'Ecomuseu torna a obsequiar les persones que participin en diverses visites i tallers organitzats per l'Ecomuseu. Qui faci 7 activitats rebrà com a obsequi una reproducció de terrissa pirinenca (amb valor aproximat de 14 €). Només cal que, a cada visita, us segellin aquest imprès en els espais en blanc del quadre adjunt (les visites gratuïtes a la formatgeria de Gavàs resten excloses d'aquesta promoció).



QUADRA DE CARMA
Convidem a tothom a conèixer aquest espai d'exposicions temporals i centre d'artesania pirinenca, al carrer del camp d'Esterri d'Àneu (entrada lliure).
Del 06 al 23 de juliol exposició d’escultura “El alemán”.
Del 26 a l’1 d’agost “La cultura de les plantes: begudes tradicionals”. d’Antoni Agelet. Activitats diverses durant tota la setmana.
De l’1 al 15 d’agost exposició de pintura del senyor Corretgé i senyor Piulats.
De l’16 al 31 d’agost l’exposició d’artesania de fusta i fotografia de Josep Sentenach.

QUADRA DE CASA GASSIA
De l'1 de juliol al 31 d’agost a la quadra de casa Gassia de l’Ecomuseu, a Esterri d’Àneu, exposició gratuïta: “La Muntanya Construïda”.

PALLER DE CASA GASSIA
Del 19 al 31 de juliol, l’exposició de pintura “Lliure interpretació” Núria Martí.
De l’1 al 31 d’agost exposició de fotografia de Toni Añó.
Visites a la formatgeria de Gavàs, com cada any, dimarts, dijous i dissabtes de les 17 a les 19 hores.

Situada en un bell paratge, aquesta formatgeria està especialitzada en formatges de cabra, tant madurats com els famosos tupins pallaresos. A les visites se'ls explica tot el procés de fabricació d'aquests formatges.


Com arribar-hi: Abans d'arribar a Esterri d'Àneu des del sud i per la carretera C-13, a mà dreta surt una carretera que s'enfila fins al poble de Gavàs.
Adreça: Casa Roseta
25588 Gavàs (La Guingueta)
 


Embassament de la Torrassa o de la Guingueta - Mollera d'Escalarre


El embassament de la Torrassa o  Guingueta es un lloc perfecte per anar a descansar.... i/o fer un munt d'activitats.

El embalse de la Torrassa o de la Guingueta es un lugar perfecto para ir a descansar.... y/o hacer un montón de actividades

L’embassament de la Torrassa (nom que li prové de l’antiga i gran torre de guaita que existia en aquest indret) envoltat de camins aptes per a recorreguts amb bicicleta, senderisme i la practica de la pesca

Al mateix embassament hi trobem instal·lacions per a la pràctica d’esports nàutics d’aigües tranquil·les, així com excursions amb bicicleta pels voltants del llac.
El embalse de la Torrassa (nombre que le proviene de la antigua y gran torre que existía en este lugar) rodeado de caminos aptos para recorrer en bicicleta, senderismo y la practica de pesca.

Existe unas instalaciones para la práctica de deportes náuticos de aguas tranquilas, así como excursiones en bicicleta por los alrededores del lago.


La Mollera d’Escalarre.

Situada a la cua de l’embassament de la Torrassa,  la mollera d’Escalarre és una zona humida petita però molt bonica, envoltada de cims i amb un bosc de ribera.

Els ànecs hi són comuns a l'abril, també d’altres ocells aquàtics migradors diversos.

Si hi aneu a bona hora, als prats del voltant de la Mollera no us serà difícil descobrir-hi cabirols pasturant, i ja cap al migdia, cel amunt, voltors o fins i tot el rar trencalòs.

A la riba esquerra de la mollera hi ha una torre d’observació, un itinerari riberenc i diversos punts de picnic.

La Mollera de Escalarre.


Situada al final del embalse de la Torrasa, la mollera de Escalarre es una zona húmeda pequeña pero muy bonita, rodeada de cumbres y con un bosque de ribera.

Los patos son comunes en abril, también otros pájaros acuáticos migradores.

Si vais a primera hora, en los prados cercanos a la Mollera, no os será difícil descubrir corzos, y ya hacia el mediodía, en el cielo posibilidad de ver buitres.

En la orilla izquierda de la Mollera hay una torre de observación, un itinerario de ribera y varios puntos de picnic.

Ruta del Pirineu Comtal - Ruta del Pirineo Condal

Des de l'Empordà fins a la Ribagorça, amb el Pirineu com a teló de fons, la ruta travessa un paisatge d'una bellesa colpidora, un escenari històric farcit de fets, personatges i llegendes, i esquitxat d'esglésies, monestirs, castells i viles que guarden el record d'aquells temps, que són també els temps de la infància d'Europa, del feudalisme, de les croades i del romànic.

Desde el Ampurdán hasta la Ribagorza, con el Pirineo como telón de fondo, la ruta atraviesa un paisaje de una belleza sobrecogedora, un escenario histórico repleto de hechos, personajes y leyendas, y salpicado de iglesias, monasterios, castillos y villas que guardan el recuerdo de aquella época, que es también la época de la infancia de Europa, del feudalismo, de las cruzadas y del románico.

Comtat a comtat / Condado a condado
La ruta proposa recórrer els territoris de 11 dels antics comtats:
La ruta propone recorrer los territorios de once de los antiguos condados:
Berga: a l'ombra del Pedraforca /a la sombra del Pedraforca
Besalú:El comtat de Besalú: la cort d'en Tallaferro/la corte de Tallaferro
Vescomtat /Vizcondado de Cardona:els Reis sense corona /los Reyes sin corona
Cerdanya: origen de la nissaga comtal / origen de la saga condal Empúries: el comtat independent/ el condado independiente
Girona: la frontera de l'imperi/ la frontera del Imperio
Osona:  clau de volta de la Catalunya Vella / piedra angular de la Cataluña Vieja Pallars Jussà: els senyors de la muntanya/  los señores de la montaña
El comtat de Pallars Sobirà: romànic entre muntanyes / románico entre montañas

Ribagorça: la llum de les imatges/ la luz de las imágenes
Ripoll: terra de comtes i abats/  tierra de condes y abades
Urgell: una catedral entre heretges i sants/  una catedral entre herejes y santos
Pais D'Aran: la «Querimonia»


El comtat de Pallars Sobirà: romànic entre muntanyes / El condado de Pallars Sobirà: románico entre montañas

L’orografia abrupta d’aquesta comarca acull algunes mostres excel·lents de l’arquitectura religiosa del romànic català. A l’església de Sant Pere de Burgal –una de les més destacables– els frescos representen una figura femenina que hom identifica amb la comtessa Llúcia de la Marca, un personatge que il·lustra la posició social i política de la dona en el context de la Catalunya comtal.

La abrupta orografía de esta comarca acoge algunas muestras excelentes de la arquitectura religiosa del románico catalán. En la iglesia de Sant Pere de Burgal –una de las más destacables– los frescos representan a una figura femenina que se identifica con la condesa Lucía de la Marca, un personaje que ilustra la posición social y política de la mujer en el contexto de la Cataluña condal.

Punts destacats del comtat del Pallars Sobirà/ Puntos destacados del condado de Pallars Sobirà

VISITA A LES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES / VISITA A LAS IGLESIAS ROMÁNICAS
Les Valls d’Àneu ofereixen al visitant una riquesa patrimonial de gran valor arquitectònic, en el marc d’un entorn paisatgístic de gran bellesa. Les esglésies de Sant Pere de Burgal i Sant Pere de Sorpe són els punts de més rellevància, però altres esglésies, com Sant Joan d’Isil, Sant Martí d’Escalarre i Sant Julià d’Unarre, són igualment d’un interès singular.

El valle de Àneu ofrece al visitante una riqueza patrimonial de gran valor arquitectónico, en el marco de un entorno paisajístico de gran belleza. Las iglesias de Sant Pere de Burgal y Sant Pere de Sorpe son los conjuntos de más relevancia, aunque otras iglesias, como Sant Joan d’Isil, Sant Martí d’Escalarre y Sant Julià d’Unarre, son igualmente de un interés singular.

SANT PERE DE BURGAL (La Guingueta d'Àneu)
Les primeres notícies que hom té de Sant Pere de Burgal es remunten a un edifici documentat al segle IX, sobre el qual s’edificà l’actual al segle XI. Estretament vinculat a la casa comtal pallaresa, es conserva una figura a la banda inferior de l’absis que representa la comtessa Llúcia de la Marca. L’excepcionalitat d’aquest temple monàstic rau en el fet que presenta dos absis contraposats, l’un a la capçalera i l’altre als peus de la nau central, cosa del tot inhabitual en els temples romànics. En canvi, aquest tipus d’estructura era freqüent en les basíliques d’època visigòtica.

Las primeras noticias que se tienen de Sant Pere del Burgal se remontan a un edificio documentado en el siglo IX, sobre el que se edificó el actual en el siglo XI. Estrechamente vinculado a la casa condal pallaresa, se conserva una figura en la parte inferior del ábside que representa a la condesa Lucía de la Marca. La excepcionalidad de este templo monástico reside en el hecho de que presenta dos ábsides contrapuestos, uno en la cabecera y el otro a los pies de la nave central, algo del todo inhabitual en los templos románicos. En cambio, este tipo de estructura era frecuente en las basílicas de época visigótica

SANTA MARIA D’ÀNEU (La Guingueta d'Àneu)SANT PERE DE SORPE (Alt Àneu)

Aquesta església constitueix l’única resta que s’ha conservat de la canònica de Santa Maria d’Àneu. Actualment és un edifici d’interpretació complexa a causa de les seves múltiples fases constructives. Les seves pintures, avui al Museu d’Art de Catalunya, constitueixen juntament amb les de Sant Climent de Taüll un exemple únic dins la pintura romànica, per la seva originalitat temàtica i la per seva composició. Es tracta d’una presentació del Nen assegut sobre la seva mare, els reis mags al registre superior, uns serafins a l’entremig i la representació del carro de foc del profeta Elies a la part inferior. Imatges com aquesta fan que ens adonem de la falsa rigidesa de la pintura romànica, els peus dels mags no estan cenyits als seus marcs si no a l’inferior, els serafins no són simètrics, i la composició és molt fresca i molt lliure.

Esta iglesia constituye el único resto que se ha conservado de la canónica de Santa Maria d’Àneu. En la actualidad, es un edificio de interpretación compleja a causa de sus múltiples fases constructivas. Sus pinturas, que se conservan en el MNAC, constituyen, junto con las de Sant Climent de Taüll, un ejemplo único dentro de la pintura románica, por su originalidad temática y por su composición. Se trata de una presentación del Niño sentado sobre su Madre, los Reyes Magos en el registro superior, unos serafines en medio y la representación del carro de fuego del profeta Elías en la parte inferior. Imágenes como esta hacen que advirtamos la falsa rigidez de la pintura románica; los pies de los Reyes Magos no se ciñen a sus marcos, sino al inferior, los serafines no son simétricos, y la composición es muy fresca y libre.
Temple romànic de planta basilical llatina amb tres naus i tres absis semicirculars i campanar rectangular. A l’altar major té un retaule renaixentista presidit per una talla romànica de sant Pere, ambdós restaurats pel servei de restauració de la Generalitat de Catalunya. Les pintures murals del segle XII es conserven al MNAC i al Museu Diocesà de la Seu d’Urgell.


Templo románico de planta basilical latina con tres naves y tres ábsides semicirculares y campanario de planta rectangular. El altar mayor alberga un retablo renacentista presidido por una talla románica de San Pedro, ambos restaurados por el servicio de restauración de la Generalitat de Catalunya. Las pinturas murales del siglo XII se conservan en el MNAC y en el Museo Diocesano de La Seu d’Urgell.

CASTILLO DE SORT
Són escasses les restes del castell de Sort que han arribat fins a nosaltres, actualment a l’aire lliure i convertides en una plaça pública. Encara es poden veure els grans murs exteriors del palau on vivien els comtes del Pallars Sobirà i podem imaginar el palau que hi devia haver. Es conserva bona part del perímetre dels murs, amb torres rodones romàniques i una façana gòtica

Son escasos los restos del castillo de Sort que nos han llegado hasta nuestros días, actualmente al aire libre y convertidos en una plaza pública. Todavía se pueden ver los grandes muros exteriores del palacio donde vivían los condes de Pallars Sobirà y podemos imaginar el palacio que debía de haber allí. Se conserva gran parte del perímetro de los muros, con torres románicas de planta redonda y una fachada gótica.

La visita a les diferents esglésies de la vall es gestiona des de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, al qual recomanem acudir.

La visita a las diferentes iglesias del valle se gestiona des del Ecomuseo del Valle de Àneu, al cual recomendamos acudir.

Informacio pràctica:
Totes les esglésies que es visiten són rural i a totes hi ha habilitat un petit espai per aparcar. Només en el cas de Sant Pere del burgal hi ha una distància de 20 minuts caminant i per tant, es recomana dur un calçat adequat.

Todas las iglesias que se visitan son rurales y en todas se ha habilitado un pequeño espacio para aparcar. Sólo en el caso de Sant Pere del Burgal hay una distancia de 20 minutos caminando y, por lo tanto, se recomienda llevar un calzado adecuado.

Casa Gassia - l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu
C/ del Camp, 22-24
Esterri d’Àneu - Tel.: (+34) 973 626 436

Formatges, iogurts....


Formatges....



Tupí
Aquest producte és el resultat del reaprofitament d'altres formatges. En resulta un dels formatges tradicionals més representatius de les comarques pirinenques, fruit de l'experiència dels pastors que reaprofitaven els formatges vells i secs.

És un formatge fermentat de mitja a molt llarga maduració, amb un mínim de dos mesos. És de pasta molt tova i untuosa, força greixosa. El seu sabor és fort i intens, persistent i agressiu, amb un regust del licor emprat en la seva elaboració. Es fa a partir del quall de formatge sense maduració o en procés de maduració, de vaca i cabra. Es fermenta amb un licor en un recipient de terrissa anomenat tupí. Actualment ja no s'elabora sempre amb els formatges vells i s'empren també cerveses, vins dolços o aiguardents més suaus.


Casa Roseta - Formatgeria de Gavàs
Aquesta formatgeria està especialitzada en formatges de cabra, tant madurats com els famosos tupins pallaresos. A les visites se'ls explica tot el procés de fabricació d'aquests formatges.
Com arribar-hi: Abans d'arribar a Esterri d'Àneu des del sud i per la carretera C-13, a mà dreta surt una carretera que s'enfila fins al poble de Gavàs.
Adreça: Casa Roseta - 25588 Gavàs (La Guingueta)


Casa Mateu
Formatges i iogurts d'ovella (2º Premi concurs Pirineus al 2006).
Formatges de Surp SCP
Surp (Pallars Sobirà) - 25594 – Lleida

Formatgeria Tros de Sort

Formatgeria artesana, fundada al 1995 a Sort (Pallars Sobirà) en ple Pirineu. Amb la qualitat i el sabor autèntic,  àmplia gamma de formatges exclusivament amb llet crua i sencera de vaques alimentades amb herba de prats de muntanya.
Crema i mantega amb diverses especialitats: formatges doble grassos i farcits de crema àcida amb diversos sabors.
Agrobotiga oberta al públic amb una oferta variada de productes artesanals i de qualitat. 

Visites guiades. Horari: A concertar

Com arribar-hi: Adreça: Camí de les Vernedes s/n  -Sort 
Telèfon: 973 621 387


Embotits

La girella  
Un embotit farcit d'arròs; de la cua, la carn de bèstia viva; de la sang i el fetge, el freginat, etc.

La girella és un plat molt laboriós, típic de les festes majors, que es pot trobar en alguns restaurants de la comarca.

És bona de totes les maneres: menjada calenta, acabada de fer; fregida un cop freda; acompanyada de cap i potes...

El freginat es feia el dia que es matava un corder o una ovella. És sang i fetge fregits amb ceba i amb una salsa a l'agredolç feta de vinagre i mel.

La carn de bèstia viva és la cua de les ovelles d'un any, les borregues, que se'ls talla el primer cop que es volen amarrir (dur al mascle) per facilitar-ne l'acoblament, però també per estètica i perquè no se'ls enganxi als arbusts.

Es ven a les carnisseries dels pobles.

El Xolís
Es prepara amb carn magra, trinxada i salpebrada, embotxada en cru en tripa natural de l'intestí gros, sense bosses, i es deixa reposar durant vint-i-quatre hores abans de lligar les extremitats. Als tres o quatre dies de curació natural, en un ambient sec, fred i ben ventilat, es despengen i es premsen durant un dia; a continuació es tornen a penjar i prossegueix la curació durant dos mesos com a mínim.


L'operació de premsat aconsegueix treure la humitat i l'aire del xolís, així com el compactat i estriat de la carn.
 
Farcit de Carnaval
Aquest embotit típic dels Pirineus és solia elaborar en època de Carnaval, un dels pocs que es feien fora de la matança, i hi intervenen ingredients propis d'aquest període de l'any, com els ous. Es preparava a les cases de pagès i, tot i que va estar a punt de desaparèixer, les cansaladeries i restaurants l'han recuperat.

Anirem ampliant......

Esports d'Aventura - Deportes de Aventura -Raffting, Hípica, Barrancos...

Raffting




Pujar muntanyes.....

Baixar barracs...




Raffting




Canoa